La cuina del bolet del Berguedà 2012

- Perdoni. M’ha dit tot l’any?
Sí, tot l’any. A l’hivern, a la primavera, a l’estiu... tot i que és ara, a la tardor, que tinc les experiències més atàviques. Somio de dia i de nit. No puc dormir.

- Somnis?
Freqüents i recurrents. Tanco els ulls, i tot és ple de bolets... Rovellons, ceps, ou de reig, múrgoles, llanegues, fredolics, camagrocs, moixernons... aquest matí parlava amb una amanita muscària!

- Què més li passa pel cap?
Tot comença amb la preparació, com els nens a la vigília de reis... Saps que en trobaràs, però no saps quants, ni quins, ni on, ni com... El cor comença a bategar més ràpid. Al bosc és màgia pura, ensumes el tresor! És una cosa instintiva, animal... Quan veus els bolets... Oh quan els trobo! Xisclo d’emoció. Aquí, aquí! El cor tota màquina. Salto, faig tombarelles... Acabada l’excursió, els bolets al cistell, la satisfacció de la feina ben feta, el somriure que no s’esborra de la cara... I després, l’èxtasi final!

- Èxtasi?
La cuina. Les menges... La posada en escena final de la litúrgia. L’òpera dels sabors. El súmmum! Crus, cuits, sencers, trossejats, laminats, de primer, de segon, d’acompanyament, de postre, tant se val... La cuina del bolet del Berguedà. Què em passa, doctor, és greu?

—Definitivament. Té la febre del bolet!!!!

Montse Subirana