Tòfona blanca o tòfona d’estiu

Tòfona blanca o tòfona d’estiu

Tuber aestivium

Carpòfor globulós de dos a deu cm. Els exemplars més joves tenen forma de tubercle arrodonit però al créixer esdevenen irregulars, de color negre, recobert de nombroses berrugues grosses de forma piramidal que a vegades esdevenen aplanades en la punta. La carn és blanquinosa, grisosa o rosada, però mai negre, amb venes més blanques que li confereixen aspecte marmori. Olor aromàtic i bon gust. Es pot confondre amb la tòfona magenca (Tuber brumale), però en aquesta segona les berrugues no són punxegudes com en la T. aestivium i el color és en general més fosc. La recerca de la tòfona es fa amb gossos ensinistrats.

La tòfona blanca té les mateixes aplicacions a la cuina que la negra, de fet està considerada un succedani que s’utilitza principalment per donar gust a les salses i guisats i es pot conservar confitada en vi o sal.

Hàbitat

La tòfona forma micorizes amb diferents arbres, especialment amb alzines i roures. Viu soterrada, més superficialment que la tòfona negra i algunes rares vegades es pot trobar superficialment aflorant en el terreny. La podem trobar també a la primavera i a l’ estiu com el seu nom ens indica i és aquest també un altre tret diferencial de les altres espècies que tot i compartir hàbitat no comparteixen estacionalitat de recol•lecció.